MEMÒRIA

TAP IV – “El lloc” - El Gran Senescal


Localització: Vallés Occidental, Vacarisses.

Oportunitat: Analitzant la vil•la de Vacarisses per tal de trobar-hi una oportunitat de projecte, ens vam adonar que aquesta té unes grans despeses en el seva gestió municipal. Entre elles veiem que una de les que més es disparen és la de la gestió de residus. Per això, decidim estudiar-la com a oportunitat de desenvolupament de projecte. Un cop analitzats tots els factors que intervenen en aquest àmbit vam adonar-nos de diverses ineficiències:

- Un elevat percentatge del volum dels contenidors actuals, que no es recullen plens amb la cadència actual.

- L’ ordenació dels contenidors no es basa en una lògica de ciutat dispersa amb vivendes horitzontals, ja que la seva distribució, que es realitza de forma desordenada, es basa en acontentar a tots els ciutadans col•locant-los-hi un punt de recollida molt proper .

- La manca de control en la generació dels diversos residus. Aquest fet provoca una gran despesa en el tractament per part de l’ajuntament. Això ve donat pel descontrol de la quantitat de deixalles generades per cada habitant.

Objectiu: Donada la situació econòmica existent ,caldria reduir la despesa en la gestió de residus, posant especial atenció a la fracció resta. Per a aconseguir aquesta optimització, s’ha d’entendre el funcionament de la vil•la i adaptar aquesta gestió al model de ciutat dispersa existent.

Actuació: Aquesta adaptació consisteix en la modelització del municipi per zones, segons diversos factors com ara la densitat, el tipus de territori, el tipus d’habitatge i el grau d’aïllament, entre d’altres. Un cop estudiades aquestes condicions prèvies, desenvolupem una sèrie d’escenaris al llarg del temps, condicionats per l’estalvi aconseguit de la millora en la gestió. En un inici, proposem un canvi en la cadència de recollida adaptat al volum de contenidors existent, obtenint així el suficient estalvi per saltar a les següents fases. Cal destacar la importància d’aquest primer pas que, sense inversió inicial, aconsegueix un estalvi de 100.000 euros per any. Es tracta, doncs, d’un projecte autofinançat que permet avançar el procés a través d’inversions provinents del propi estalvi. En els escenaris restants es torna a seguir la mateixa lògica d’estalvi, tot i que implantant nuclis adients a les característiques de cada zona.

Distingim, doncs, diverses zones d’actuació on es van implantant nuclis de contenidors acompanyats d’equipaments ja existents o bé implantats en els escenaris d’actuació. Aquests es troben estratègicament ubicats en zones de freqüència de pas, d’equipaments o serveis públics. A més, s’ha buscat un recorregut net pel camió, de tal manera que no afecti a la mobilitat interna de les urbanitzacions. Cal destacar també la desconnexió de les urbanitzacions més perifèriques que, donat el seu nivell d’aïllament, es veuen obligades a l’ús del vehicle rodat en la seva mobilitat diària. Alhora, són les zones on s’implanta la 1a fase de compostatge, que més tard s’estén a tot el municipi.

Conseqüències: Obtenim, així, un important estalvi que permet la viabilitat de la gestió. Tanmateix, la implantació d’aquests nuclis origina no tan sols uns punts habilitats per anar a deixar les escombraries, sinó que a més a més, sorgeixen uns espais sociabilitzadors . Aquests aconsegueixen potenciar les relacions entre els veïns i modifiquen la típica associació negativa que es té de les deixalles. Ara, però, la connotació que agafa és totalment oposada, gràcies a l’efecte pedagògic que generen aquests nuclis .







*Estructura de la làmina: El conjunt de l’entrega s’estructura en dos desplegaments. El primer consta de dues làmines que expliquen l’estat inicial i final del projecte i les condicions inicialment estudiades (mobilitat, densitat, serveis, etc.). Aquest primer pas ens duu a un segon desplegament que inclou totes les fases del desenvolupament del projecte, distribuïdes en les dues làmines restants.