Llibreta (3)

Saburo Murakami

Akira Kanayama

"La mayoría de los edificios institucionales, pero también los privados y los de ocio, reseñan (re-señan, vuelven a señalar, de-signar) formas y conductas de los cuerpos que han sido largamente consensuadas, corregidas, educadas y discernidas, a través de los mecanismos por los cuales se reprimen ciertos comportamientos y se facilitan o se implementan otros."
- Ignasi de Solà-Morales

Ernst Neufert

"En los edificios públicos de nuestro país está determinada una función para cada espacio, como la habitación para leer libros, la habitación para comer, la habitación para contemplar cuadros colgados en la pared, etc., y estamos obligados a realizar actos de forma unilateral. Además, se considera que lo mejor es que estos espacios estén divididos por medio de paredes de tal manera que no tengan ninguna interferencia entre sí, ya que se pierde sin duda la cualidad de cada función cuando se interfieren mutuamente."
- Toyo Ito


"Largas hileras de piedras clavadas en el suelo, recintos de hojas o de ramas, espirales de tierra, líneas y cercos dibujados en el suelo, así como grandes excavaciones en el territorio, grandes monumentos de tierra, de cemento y de hierro, o ensamblajes informales de materiales industriales, todo ello se utiliza como medio para apropiarse del espacio, [...] como antropización de un paisaje primitivo."
- Francesco Careri




A molts arquitectes els hi falla el cos. Fins i tot quan es parla d'escala i d'acostar-se al lloc, falta veure què s'hi pot fer amb les mans. Fins i tot quan es parla de fer plànols, falta poder reelaborar-los, tallar aquí, fer forats allà i deformar allò en comptes de fer un ensamblatge de "solucions". Però el més greu de tot és veure els espais compartimentats de les ciutats i l'esforç policial que els ajuntaments hi han de dirigir per mantenir-los. És depriment veure les reformes del Pg. de St. Joan, o la Pl. Vila de Madrid, o llocs com la Pl. Maragall on s'hi ha instal·lat gespa només per posar-hi tanques i convertir una reforma per saltar-se una via ràpida en un panòptic que enfoca el típic corral de jocs infantils. L'ajuntament captura els mitjans de produir l'espai (començant per posar-hi preu, que veig el Dani Calatayud), i a canvi ens dóna corralets. Després de tot, aquest pensament de fer plans generals i omplir el territori de taques etiquetades com a "zona verda", "equipaments" o "ciutat jardí semi-intensiva" hi porta directament: l'activitat de les ciutats són "usos". També hi porta plantejar-se projectes urbanístics des de grans titulars, o expressar la feina a través d'una peixera de relacions com d'institut, de fames com de revista del cor - o de pretensions d'alcalde, que ve a ser el mateix.


A part d'aquest antropomorfisme de planta i secció, hi ha l'altre antropomorfisme: el que deixa el cos. També fa el camí al revés: és inventar-nos el cos a través de produir el territori. Acceptar la mutabilitat de tots dos i per tant no violentar-los. Només és sostenible la dissonància.