Des de que vau explicar la vostra manera de puntuar he estat reflexionant.
La meva pregunta és: perquè la nota entre 3 i 5 està betada? Crec que s’ha d’entendre que la carrera d’arquitectura no és la carrera de projectista o d’urbanista. S’ha d’entendre que és una carrera que engloba construcció, condicionament y serveis, materials, estructures entre d’altres. S’ha d’entendre que cada alumne té uns interessos i que en funció d’això posarà més o menys motivació en segons quines matèries.
Perquè, per exemple, (per citar al professor més apreciat de la universitat pels alumnes) el senyor Brufau permet compensar la seva assignatura? Dons ens ho va explicar, va dir que cada persona té unes motivacions dins aquesta carrera y que entén que hi hagi gent que no en tingui cap per la seva assignatura. Per això el que fa per la gent que treu 4 o 4.5, son uns treballs extres per que pugin pujar nota i aprovar(i de pas estalviar-se haver de compensar).
Si no perquè es va crear aquest sistema d’avaluació? Això ho decideix gent especialitzada y formada en aquest camp. I segurament tenen molts bons arguments per haver-ho establert així i entre ells segurament està aquesta situació, el fet de que en una carrera de 5 anys no es pogui considerar una assignatura com més important o més trascendental, ja que es cometria l' error de posar-se a un nivell per sobre que la resta.
Aquesta professió esta canviant, el model d’arquitecte que sap una mica de tot i es fa el seu propi despatx s’està acabant. Cada cop es requereix mes especialització. Així que en nom de la lògica del nostre futur professional, del sistema universitari cuidadosament estudiat i establert i dels que tenen més interès per altres matèries, demano que, com a mínim, considereu replantejar el vostre sistema d’avaluació. Tot això, sense anims de crear polèmica. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada